Entre 1949 i 1952, durant la Iugoslàvia socialista de Josip Broz Tito, més de 600 dones iugoslaves, la majoria fidels comunistes, varen ser empresonades, humiliades i torturades a l’illa de Šagargur. Així mateix, durant el franquisme a Catalunya, la Presó de les Corts (1939-1959) i posteriorment la de la Trinitat (1963-1983) varen convertir-se en les principals institucions de repressió de les dones durant l’època, recloent en els seus murs a sindicalistes, universitàries, activistes veïnals, entre moltes altres dissidents de la dictadura. D’altra banda, en el 1941 el règim franquista va crear el Patronato de Protección a la Mujer un sistema de repressió i control que va castigar fins al 1985 a les dones que desafiaven els valors patriarcals i les normes morals imposades en la dictadura. Aquestes són realitats que testimonien una part fonamental de la història de Iugoslàvia i Espanya, però que han estat condemnades a la marginalització i desplaçades a l’oblit, perpetuant una visió esbiaixada del món.

Per garantir una societat democràtica i igualitària és necessària l’edificació de la memòria històrica des d’una perspectiva de gènere, incorporant les visions i les lluites encapçalades per les dones en temps de repressió. És a través d’aquest acte de justícia i reparació que serà possible desafiar les narratives dominants que exclouen les veus femenines i construir un teixit de la història complet i inclusiu.

Per introduir el debat de la sessió, es projectarà el documental Sant Gregori, que forma part de la programació d’IMPACTE! Festival de Cinema i Drets Humans de Catalunya.