En aquest pla seqüència, Ismael és ingressat a la presó i incomunicat. En la seva solitud escolta un xiulet provinent de l’interior de la presó. Intenta respondre-hi, però no sap xiular. Mentre ho continua intentant la càmera mostra els dibuixos a les parets indicant el pas del temps. Gran i desesperat, després d’anys aconsegueix respondre xiulant i el seu rostre s’omple d’alegria, el que pressagia la imminència de la seva mort.