Per començar hi ha aquelles grans muntanyes blanques, majestuoses i hostils. Després els exiliats que les travessen per arribar a França. I finalment, la directora que hi viu i que, des de fa més de tres anys, els coneix i els filma. D’aquí en sorgeix la intimitat d’aquest temps de pas, a la cruïlla entre un passat feixuc i un futur incert. De les muntanyes alpines llisquen, a poc a poc, totes les seves històries; els paisatges infantils de la directora es transformen, i esdevenen el teatre de l’exili.