Des que van prendre el poder a l’Afganistan l’agost del 2021, els talibans han imposat més de 80 restriccions que limiten els drets de les dones i les nenes en tots els aspectes de la seva vida. Les primeres setmanes van prohibir a les dones treballar i més del 60% de les afganeses van perdre els seus llocs de treball. El 2022, els van prohibir estudiar: primer les nenes de més de 12 anys van haver d’abandonar l’escola, després van expulsar les dones de la universitat. Des del primer moment van imposar com han de vestir, la prohibició d’accedir a espais públics i transports on també hi vagin homes, la prohibició de conduir o de sortir fora del país. Les dones no poden ser tractades per metges barons, ni poden cantar, llegir o parlar en veu alta.
Experts internacionals han qualificat aquesta repressió generalitzada i sistemàtica dels drets de les dones com un apartheid de gènere. Tot i que no poden exercir el seu dret a protestar, tant dins com fora de l’Afganistan les dones s’organitzen, intenten coordinar protestes, es reuneixen i manifesten, organitzen espais d’educació clandestins per continuar formant-se i llancen campanyes tractant de defensar la seva llibertat. A més, les dones afganeses han expressat la seva preocupació pel fet que els seus drets i la seva participació en debats internacionals relacionats amb la seva situació han quedat relegats a un segon pla.
