Les llengües, amb les seves implicacions complexes per a la identitat, la comunicació, la integració social, l’educació i el desenvolupament, tenen una importància estratègica per al desenvolupament de les persones i de les comunitats. Però els processos de globalització actuals amenacen aquelles llengües amb menys nombre de parlants.
Segons la UNESCO, que va establir el 21 de febrer com a Dia Internacional de la Llengua Materna, cada dues setmanes desapareix una llengua, emportant-se amb ella tot un patrimoni cultural i intel·lectual irreemplaçable. Quan una llengua mor, també ho fa part del ric tapís de diversitat cultural del món: es perden tradicions, memòria, modalitats úniques de pensament i d’expressió, recursos valuosos que posibiliten un futur divers i millor.
El multilingüisme no promou només societats inclusives, sinó que també ajuda a preservar les llengües no dominants, minoritàries i indígenes. A Mèxic existeixen 68 llengües, amb 364 variants, que parlen 7 milions i mig de persones, un 6% de la població. Moltes d’elles estan en considerades en estat “potencialment vulnerable” o “definitivament en perill”, segons l’Atles de Llengües de la UNESCO, que també qualifica l’estat del català de “potencialment vulnerable”.
