Abans fins i tot de la Declaració Universal dels Drets Humans, amb la comunitat internacional commocionada pel descobriment de l’Holocaust perpetrat pel règim nazi contra el poble jueu, la ONU va aprovar, el 1948, la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi. La Convenció dona la primera definició jurídica internacional del “crim de genocidi” com:
“Qualsevol dels actes esmentats a continuació, perpetrats amb la intenció de destruir, totalment o parcialment, un grup nacional, ètnic, racial o religiós, com a tal:
1, Matança de membres del grup;
2, Lesió greu a la integritat física o mental dels membres del grup;
3, Submissió intencional del grup a condicions d’existència que hagin de portar la seva destrucció física, total o parcial;
4, Mesures destinades a impedir els naixements al si del grup i;
5, Trasllat per força de nens del grup a un altre grup.”
El 2015, l’Assemblea General de l’ONU va establir el 9 de desembre com a Dia Internacional per a la Commemoració i Dignificació de les Víctimes del Crim de Genocidi i per a la Prevenció d’aquest Crim. A més del record de les víctimes de genocidis passats, es vol que les celebracions d’aquest dia serveixin per a la prevenció de possibles genocidis futurs.
Precisament ens trobem en un moment en que s’està perpetrant un genocidi davant dels nostres ulls a Gaza, com a culminació d’un llarg procés d’odi per part de l’Estat d’Israel sobre el poble palestí. Si fins ara s’ha parlat jurídica, política i mediàticament d’ “intenció de”, o de “perill de”, la setmana passada Amnistia Internacional, entitat analista de les vulneracions de drets a tot el món, que treballa escrupulosament els seus informes abans de presentar-los a l’opinió pública, va difondre el seu estudi sobre el cas amb la conclusió empíricament justificada que el que perpetra Israel a Gaza s’ha de qualificar legalment de “genocidi”.
