Ismet s’ha jubilat recentment com a comandant de la guàrdia fronterera turco-grega. La fredor i el sentit de l’ordre marquen també la seva vida familiar, el que ha fet que el seu únic fill se n’hagi anat als Estats Units, i que la seva dona el vulgui seguir. L’experiència humana que li suposa la convivència amb una parella d’emigrants clandestins sirians (Omar i Mariye) l’enfronta als seus prejudicis i conviccions.